En la societat actual, saber parlar bé en públic, no és genètic sinó més aviat adquirit, també es una eina o una habilitat bàsica de les persones que ocupen llocs de responsabilitat a nivell de empreses o institucions, sigui a nivell intern o extern. Però és imprescindible i necessari en el desenvolupament de l’activitat professional de l’ensenyant.
Els objectius son molts tècnics i concrets per millorar la comunicació oral en situacions de la vida diària y professional, i en especial a la Universitat.
Per a aconseguir aquest objectiu general fa falta seguir un procés per etapes o un manual que ofereixi els coneixements i les habilitats necessàries:
Per a aconseguir aquest objectiu general fa falta seguir un procés per etapes o un manual que ofereixi els coneixements i les habilitats necessàries:
En primer lloc, hem de tenir en compte una sèrie d'elements preparatoris com es el control del nervis, parlar amb naturalitat, portar un guió i fer constantment una retroalimentació amb la mirada.
En segon lloc, cal tenir en compte, la forma de parlar en públic o la locució que fa referència a la veu, l’entonació, la respiració i els silencis. Cadascun d’aquests quatre elements que intervenen en el procés, si es té en compte degudament, fan que es parli en públic correctament.
En tercer lloc intervé el llenguatge oral que té característiques pròpies en la exposició oral, molt diferents de les que s’utilitzen en el llenguatge per escrit que és més complex. El llenguatge oral té característiques pròpies en la exposició oral, molt diferents de les que s’utilitzen en el llenguatge per escrit que és més complex com la claredat, precisió, brevetat i el humor.
En quart lloc intervé el llenguatge corporal. El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviments de les mans, amb la postura, amb la distància interpersonal, amb l’aparença i la manera de vestir.
En quart lloc intervé el llenguatge corporal. El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviments de les mans, amb la postura, amb la distància interpersonal, amb l’aparença i la manera de vestir.
En cinquè lloc l'execució o com preparar el discurs. Una de les coses que distingeix la bona oratòria de la dolenta és que només en la primera l’orador té clar el que vol dir, i ho diu de la millor manera possible.
Aquestes cinc etapes expliquen el procés de com parlar bé públic o de comunicar-se tècnicament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada