EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES
Es tracta d'un tema que va més enllà que un mitjà de comunicació i que afecta al ser humà individual i col·lectivament com membre d'una societat en la qual viu i exerceix el seu treball de manera autònoma i lliure entre altres persones i grups.
Des de la perspectiva humana tota senyal està relacionada amb la transmissió de la informació en un procés de comunicació entre un emissor i un receptor. Sense aquesta dimensió comunicativa resulta impensable el llenguatge i la seva expressió concreta en llengües. Per això el llenguatge humà i la seva definició comporten múltiples facetes o característiques que ho diferencien de la resta de comunicació biològica.
La definició del llenguatge no és una tasca fàcil i menys determinar el que caracteritza el llenguatge humà diferent de la resta d'éssers de la naturalesa no humana per a així poder definir el característic del llenguatge humà.
Les persones, en condicions normals, es comuniquen per mitjà d'un llenguatge que és diferent de la resta d'éssers vius, són capaços de referir-se oralment sobre situacions presents o absents. La persona, mitjançant un procés d'abstracció a partir de les percepcions personals, utilitza una llengua i pot donar raó de tot el que passa al seu voltant.
El pas següent que es dedueix del procés d'abstracció és la nostra capacitat de pensar i com resultat de l'acumulació de pensaments neix en les persones la intel·ligència o saber amb diferents nivells.
Les funcions del llenguatge permeten la creació de la memòria individual que afavoreix la formació del la identitat personal i la memòria col·lectiva basada en les llegendes, històries tradicionals, festes i records. Sense el llenguatge sembla impossible els dos tipus de memòria.
Una altra dimensió del llenguatge es produeix a nivell d'expressió interna manifestant el nostre estat d'ànim i discurs intern o diàleg amb nosaltres mateixos.
Ara si que es pot definir el llenguatge tenint en compte els elements descrits en els punts anteriors: és l'instrument més extens de comunicació que ens constituïx com éssers humans gràcies a l'abstracció, a les memòries individual i col·lectiva de qui és el suport, permetent l'expressió lliure.
